La Conquista de la libertad : historia de las Comisiones Obreras de Andalucía, 1962 - 2000
Martínez Forondona, Alfonso

Sevilla : Fundación de Estudios Sindicales, 2006
ISBN 8468937347

Aquest llibre col·lectiu és el resultat d'una investigació desenvolupada durant tres anys sota la coordinació d'Alfonso Martínez Foronda, en la qual van participar els professors Antonio Barragán Moriana (Universitat de Córdova), Encarnación Lemus López (Universitat de Huelva) i Ángeles González Fernández (Universitat de Sevilla), realitzant el pròleg el catedràtic Antonio Miguel Bernal (Universitat de Sevilla). La primera edició és de 2005 i la segona de l'any següent. Les quatre parts en les que està dividit el llibre recorren l'origen de les CCOO i la seva evolució en el territori andalús, des dels conflictes laborals, la Repressió franquista sobre les CCOO o el treball dels despatxos laboralistes abans de la mort de Franco. En els últims capítols s'analitza la consolidació dels Sindicats després de la legalització, la concertació social, les eleccions sindicals i el paper del sindicat en la societat andalusa actual.

La Cara al viento : estudiantes por las libertades democráticas en la Universidad de Granada (1965 - 1981)
Martínez Forondona, Alfonso

Sevilla ; Córdoba, Fundación de Estudios Sindicales Archivo Histórico de CCOO Andalucía : El Páramo, 2012
ISBN 9788494395758

El moviment estudiantil i el moviment obrer van ser els dos pilars essencials de la lluita antifranquista. El moviment estudiantil a la Universitat de Granada -la tercera més important d'Espanya- emergeix en la segona meitat dels anys seixanta creant o bé el Sindicato Democrático de Estudiantes Universitarios (SDEUG) o bé altres formes d'autoorganització que reivindicaven la reforma democràtica de la universitat, però també de les llibertats democràtiques perdudes després del triomf feixista en la guerra civil espanyola. Els murs i passadissos de les facultats, però també les parets i els carrers de Granada, Jaén, Almeria i Málaga foren sembrats de díptics, cartells i pintades que qüestionaven des dels continguts de l'ensenyament fins a la Repressió indiscriminada del règim. La Universitat es va convertir en una escola democràtica de Ciutadania organitzadora de tota mena d'activitats culturals alternatives (conferències, recitals musicals, teatre, cine-clubs o exposicions) on van confrontar no només amb el règim, sinó també amb les pròpies autoritats acadèmiques. El moviment estudiantil, fruit del seu incessant activisme, va ésser víctima d'una doble Repressió: la governamental i l'acadèmica. La primera detenint, encarcerant o jutjant els activistes universitaris; la segona, malgrat que de menor intensitat que en altres districtes universitaris, tancant facultats o denegant actes culturals. Fruit de la Repressió al llarg d'aquestes dues dècades alguns centenars d'universitaris del districte de Granada en van patir les conseqüències: vexacions o maltractaments físics i psicològics en comissaries on eren traslladats després d'ésser detinguts en manifestacions, concentracions, segudes o assemblees dins i fora dels recintes universitaris. Molts d'ells van acabar a la presó com a condemnats del Tribunal d'Ordre Públic, però també foren alguns confinats fora del districte universitari després dels estats d'excepció, o se'ls van imposar multes significatives. A molts se'ls va denegar la pròrroga del servei militar, i en alguns casos van ésser expulsats d'Espanya. En altres casos, alguns estudiants van patir les agressions de les bandes d'extrema dreta. I, el més greu, l'assassinat de l'estudiant Francisco Javier Verdejo, que juntament amb els tres obrers de la vaga de la construcció de Granada va perdre la vida per defensar drets laborals i llibertats democràtiques. Aquest llibre és un homenatge a tots ells i a totes elles perquè des del llur inconformisme i de vegades des d'un heroisme no buscat, van obrir finestres de llibertat.